Gnadenkapelle de Kevelaer

Kevelaer és un municipi de l'estat de Rin del Nord-Westfàlia, a tocar de la frontera dels Països Baixos. Kevelaer té un dels santuaris marians més visitats d'Alemanya, amb prop d'un milió de pelegrins i visitants cada any. L'origen d'aquest centre de pelegrinatge es troba a l'any 1641, quan la Mare de Déu es va aparèixer a Hendrick Busman i li va demanar la construcció d'una capella en aquell indret. La Gnadenkapelle o Capella de Gràcia va ser erigida el 1643 i acull una imatge de Nostra Senyora de Luxemburg Consol dels Afligits. Al seu costat s'hi va construir, el 1858, la basílica, a la que s'apropen cada any, sobretot,  pelegrins d'Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg. 

La postal l'ha enviat l'Angel des dels Països Baixos.

Processó a Bessans

Bessans és una comuna del departament de Savoie, a la vall de Maurienne, envoltada de muntanyes de més de 3 mil metres i glaceres. Bessans té uns 340 habitants. L'indret és un important destí turístic, relacionat amb l'esquí i els esports d'hivern, però també amb l'escalada, la caça i la pesca o l'excursionisme. L'activitat tradicional ha estat la ramaderia i la producció de llet i formatge. Bessans conserva tradicions ancestrals, com la processó del 15 d'agost, en què, a la sortida de la missa a la parròquia de Sant Joan Baptista, es treu la imatge de la Verge i es recorren els carrers del poble, amb la gent vestida amb la roba tradicional de la vall. 

El primer segell és dedicat a una de les races bovines de França, la Saosnoise, originària de la comarca de Saosnois, al departament de Sarthe, al País del Loira. El segon és dedicat als paisatges del món, en aquest cas el Parc Nacional Everglades de Florida.

La postal l'ha enviat en Gilles.

Palau Reial de Luang Prabang

Luang Prabang, al nord de Laos, és la tercera ciutat del país i en va ser la primera capital, fins a 1975. El Palau Reial ( Haw Kham) va ser construït el 1904 com a residència per al rei Sisavong Vong (rei de 1904 a 1959), situat a prop del riu per rebre les visites oficials que desembarcaven a la ciutat. L'edifici combina elements tradicionals laosians i d'estil Beaux-Arts. És un edifici d'una sola planta i el conjunt inclou també la cuina, l'espai del servei i una pagoda. La sala del tron guarda les joies de la corona. Des de 1975, amb la caiguda de la monarquia, el Palau és un museu. 

El primer segell commemora el 40è aniversari de la celebració de la Diada Nacional de la República Popular i Democràtica de Laos. El segon mostra un morter tradicional.

La postal l'ha enviat en Jobbo. 

Schleswig-Holstein

Schleswig-Holstein és el  més septentrional dels estats federats d'Alemanya. Té uns 2'8 milions d'habitants i la seva capital és Kiel. Schleswig-Holstein limita al nord amb Dinamarca, a l'oest amb el Mar del Nord, a l'est amb el Bàltic i al sud amb els estats de Mecklenburg-Vorpommern, Hamburg i Baixa Saxònia. Geogràficament el seu territori és una continuació del sud de la Península de Jutlàndia, amb un terreny bàsicament pla, lleugerament ondulat. La població és molt majoritàriament protestant i hi destaca la presència de minories daneses a prop de la frontera amb Dinamarca, i frisones a les illes i costes del Mar del Nord. 

El primer segell és dedicat al Far de Pilsum.

La postal l'ha enviat en Peter. 

La Princesa i la Granota

"La Princesa i la Granota" (The Princess and the Frog) és una pel·lícula d'animació de l'any 2009, produïda per Disney i dirigida per John Musker i Ron Clements. El compositor de les cançons i les lletres és Randy Newman. L'obra és basada lliurement en el llibre "La princesa granota" d'E.D. Baker, publicat el 2002 i inspirat en una història dels germans Grimm. La història se situa al Barri Francès de Nova Orleans i té com a protagonistes Tiana, una bella cambrera, i el príncep Naveen, transformat en granota per una malvat bruixot. 

El primer segell és dedicat a una lligadura de plomes shoshone. Els segon i el tercer són emissions de tema nadalenc. El quart commemora l'aprovació de la Constitució dels Estats Units per part de l'estat de Nova York, el 26 de Juliol de 1788.

La postal l'ha enviat en Ryan.

Galette de blé noir

La galette de fajol (també anomenat blat negre o blat sarraí) és una mena de crep salada, típica de l'Alta Bretanya, la part més oriental del país. La recepta és senzilla, es barreja farina de fajol amb una petita part de farina de xeixa, ous i sal i se n'estén una capa fina sobre una paella amb una mica de mantega o un billig , una mena de placa circular típica de Bretanya, que serveix per fer galettes i creps. La galette s'acompanya amb pernil, ou o formatge i amb sidra per beure. Malgrat el nom de blat negre, el fajol no és cap cereal i, per tant, té propietats diferents; a Catalunya, només es conrea a la Garrotxa. 

La postal i la recepta l'ha enviat l'Albert. Els segells són de la tramsesa que ens ha fet arribar en Gilles. Els segells són dedicats a dues flors, la jonquille, nom comú de diverses espècies de plantes del gènere Narcissus, i la passiflora, un gènere amb centenars d'espècies diferents.

Icona de la Verge Odegetria

La imatge de la Verge Odegetria ("La que mostra el camí") és una de les representacions més habituals de la Mare de Déu i l'Infant en el món ortodox. Mostra a Maria, amb Jesús a coll, assenyalant-lo per indicar que Ell és el camí de la Salvació. La postal mostra una icona del segle XVI, de l'Escola de Novgorod, capdavantera de l'art rus entre els segles XII i XVI, hereva de la tradició bizantina i base de l'art rus posterior. La icona mostra la variant coneguda com a Gruzinskaya (o procedent de Geòrgia). Aquesta icona es troba al Museu del Louvre.

La postal l'ha enviat la Mirja des de Finlàndia.

Celestino Gomes : Pessebre

Celestino Gomes (1899-1960, nascut amb el nom de João Carlos Celestino Gomes), va ser un metge, escriptor i pintor portuguès. Admirador del primitivisme, va rebre la influència d'Amadeo de Souza-Cardoso (1887-1918), de vida curta però tot un referent en l'art portuguès. Al llarg de la seva trajectòria va fer un bon nombre d'exposicions, la primera el 1917, i va vincular-se a moltes de les avantguardes artístiques, com l'impressionisme, l'expressionisme, el cubisme o el futurisme. L'obra "Pessebre", de 1930, es troba al Museu d'Ílhavo.

El primer segell és dedicat a la capitalitat de la cultura iberoamericana, que correspon a Lisboa 2017. El segon és dedicat a les festes populars.

La postal l'ha enviat la Inês.

Ajuntament de Viena

L'Ajuntament de Viena (Wiener Rathaus) va ser construït entre 1872 i 1883, en estil neogòtic, per l'arquitecte Friedrich von Schmidt (1825-1891), que es va inspirar en el gòtic civil de Flandes i Brabant, especialment en l'Ajuntament de Brussel·les. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, 152 metres de longitud i 127 d'amplària. La torre fa uns 98 metres i la corona una escultura daurada de 3'5 metres que ha esdevingut un dels símbols de la ciutat. A la Rathausplatz, davant de l'Ajuntament, s'hi celebren molts dels esdeveniments importants de la ciutat. L'edifici és la seu, també, de l'Assemblea i del Govern de l'estat federat de Viena. 

El segell és dedicat al Festival d'Eurovisió, celebrat a Àustria el 2015, després de la victòria de Conchita Wurst, a l'edició de 2014.

Castell de Roquefixade

El Castell de Roquefixade ( en occità Lo Castèl de Ròcafixada o Ròca-Fissada) era una important fortalesa situada dalt d'un penya-segat, sobre el poble de Ròcafixada, a pocs kilòmetres a l'oest de Lavelanet, al departament de l'Ariège. La primera menció de la fortalesa és de 1034. Va servir de refugi i nucli de resistència als càtars, fins que el 1212 va ser ocupat per Simon de Montfort. En els segles següents va servir de punt de vigilància i defensa de la frontera amb el Regne d'Aragó. va ser remodelat als segles XV i XVI i, finalment, destruït per ordre reial el 1632. Actualment només en resten ruïnes. 

Els dos segells pertanyen a la sèrie dedicada als ajuntaments més bonics de França, enviats per en Gilles. El primer és dedicat a l'ajuntament de Caudebec-en-Caux, al departament de Seine-Maritime, a Normandia. El segon és l'ajuntament de Brunstatt, al departament d'Haut-Rhin, a Alsàcia.

Sant Quirc de Taüll

Sant Quirc (o sant Quirze) de Taüll és una ermita situada a 1607 metres d'altitud, a la Vall de Boí, comarca de l'Alta Ribagorça. L'ermita es troba just al sud-est de Taüll, a uns 200 metres per damunt seu. Es tracta d'una església petita, d'una sola nau i absis, amb murs de carreus irregulars. L'edifici va ser construït sobre roques irregulars de grans dimensions. La porta, amb un arc de mig punt, es troba a la façana sud. La data de construcció d'aquesta esglesiola és desconeguda, però oscil·laria entre finals del segle XI i principis del XIII. Ës una de les esglésies romàniques de la Vall que no han estat incloses en el conjunt declarat Patrimoni de la Humanitat. 

El segell és dedicat al Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica de Cartagena, inaugurat el 2008.

Casa de las Conchas

La Casa de las Conchas és un antic palau de Salamanca, d'estil gòtic, amb elements platerescos, renaixentistes i mudèjars. El palau el va fer construir Rodrigo Maldonado de Talavera i el va acabar el seu fill. Va ser construït entre 1493 i 1517 i destaca per la seva façana, decorada amb més de 300 petxines que li donen nom. A l'interior hi destaquen el pati, amb arcs mixtilinis, l'escala i l'enteixinat del sostre. La porta principal és coronada per l'escut dels Maldonado i ,a la façana, hi ha quatre finestres d'estil gòtic,  totes desiguals. Les petxines hi van ser afegides a partir del casament del fill de Rodrigo Maldonado amb Juana de Pimentel ja que són el símbol de la casa de Pimentel, a més del símbol dels pelegrins que van a Compostel·la i de l'Orde de Santiago, a la que pertanyia Maldonado. Actualment és una biblioteca. 

El segell mostra el disseny guanyador del concurs Disello 2016, convocat per Correos.

Ateliers Ouverts 2017 a Alsàcia

Ateliers Ouverts és una iniciativa cultural que proposa visitar artistes als seus tallers. Enguany se celebra la 18a edició d'una proposta que va començar el 1999. A l'edició de 2017, que es celebra els dies 13-14 i 20-21 de maig, es poden visitar uns 150 tallers d'artistes, tant a Estrasburg com a tota Alsàcia, amb obres de 420 artistes. Les disciplines inclouen pintura, escultura, ceràmica, collage, disseny, il·lustració, gravat, fotografia, serigrafia i moltes més. El cartell d'enguany és obra de François Génot (1981) que viu i treballa al petit poble de Diedendorf. 

El primer segell pertany a una sèrie dedicada als paisatges del món, en aquest cas el Mont Shompole a Tanzània. El segon és dedicat a una raça de porcs, els Landrace, d'origen escandinau, introduïda a França a la dècada de 1930. El matasegells correspon a l'exposició filatèlica de la Jornada de Portes Obertes del Parlament Europeu i el Consell d'Europa a Estrasburg.

La postal l'ha enviat en Gilles. 

Gardens by the Bay, Singapur

Gardens by the Bay, els Jardins de la Badia, són un gran parc d'un centenar d'hectàrees de terra recuperada al mar, al centre de Singapur, al costat de l'embassament de Marina Reservoir, a Marina Bay. El conjunt, molt futurista i amb una enorme diversitat de plantes, és format per tres jardins : Bay South Garden, Bay East Garden i Bay Central Garden. L'objectiu del govern és el de convertir Singapur en una "ciutat dins d'un jardí". Els jardins van ser creats el 2012 i han esdevingut un dels grans atractius turístics de la ciutat-estat.

El primer segell és dedicat a Orchard Road, el centre comercial i d'oci de Singapur. El segon és dedicat a Tiong Bahru, una important urbanització, creada a la dècada de 1920.

La postal l'ha enviat en Jobbo.

Castell de Lordat

Lordat (en occità Lhordat) és una comuna de l'Arieja (Ariège) d'uns 50 habitants, coneguda sobretot per les restes del seu castell. El Castell de Lordat, del qual només es conserven alguns murs, una porta i una torre, és un exemple destacat d'arquitectura militar medieval a l'Arieja i va ser un dels principals castells vassalls del comtes de Foix. L'origen de la fortalesa sembla trobar-se al segle IX o X. El 1244, durant la Croada contra els Albigesos, va ser ocupat pels càtars. El 1582 va ser desmantellat per ordre reial, però no es va destruir, simplement es va abandonar. 

Els dos segells pertanyen al gran enviament que ens va trametre en Gilles i pertanyen a la sèrie dedicada als ajuntaments més bonics de França. El primer és dedicat a l'ajuntament de Toul, al departament de Meurthe-et-Moselle, construït a la primera meitat del segle XVIII com a palau episcopal. El segon és dedicat a l'ajuntament de Saint-Nicolas-de-la-Grave, al departament de Tarn-et-Garonne, un antic castell dels segles XII i XIII.

Hotel Raffles de Singapur

El Raffles Hotel de Singapur és un hotel de luxe d'estil colonial, un dels llocs més emblemàtics de la ciutat de Singapur. L'hotel va ser fundat pels germans Sarkis, d'una família armènia que va establir diversos establiments de luxe per tot el sud-est asiàtic. L'hotel va ser fundat el 1887 i acabat el 1899, amb el nom de Sir Thomas Stanford Raffles (1781-1826), fundador de la ciutat. L'arquitecte va ser R.A,J. Bidwell (1869-1918), que també va construir altres edificis destacats a l'Àsia colonial. El Raffles Hotel ha estat declarat Monument Nacional de Singapur.

El primer segell commemora el 50è aniversari de la independència de Singapur. El segon pertany a un sèrie sobre mites i llegendes del país, concretament la de Sang Nila Utama, un príncep de Palembang que va descobrir l'illa i li va donar el nom de Singapur.

La postal l'ha enviat el nostre molt viatger amic Jobbo.

Catedral de Košice

Košice apareix documentada per primera vegada el 1230, tot i que és anterior. La Catedral de Santa Elisabet (Dóm svätej Alžbety) va ser construïda entre 1378 i 1508 en estil gòtic, sobre una església anterior destruïda en un incendi, també dedicada a Santa Elisabet d'Hongria. La catedral és l'església més gran d'Eslovàquia i la catedral gòtica més oriental d'Europa. És un edifici amb planta de cinc naus, amb un transsepte que dóna lloc a una planta de creu grega. La catedral va ser restaurada a finals del segle XIX i va recuperar bona part del gòtic original. Conserva al seu interior importants obres d'art.

El segell és dedicat al metge, polític i humanista Johannes Jessenius ( o Ján Jesenský, 1566-1621), conegut, sobretot, com a pioner en els camps de l'anatomia i la cirurgia.

La postal l'ha enviat en Laco. Ďakujem veľmi pekne !

Santa Cristina de Lena

Santa Cristina de Lena és una església preromànica situada a prop de la parròquia de Felgueras, al municipi de Lena, a Astúries. Es tracta d'un petit edifici de planta de creu grega, poc habitual en el preromànic asturià, construït el 852. El terra és a dues altures, més baix a l'entrada i més alt al presbiteri, on hi ha l'altar. El sostre té coberta de volta de canó, amb contraforts a l'exterior. La decoració és visigòtica, amb elements propis del preromànic asturià. Forma part del conjunt de monuments preromànics de l'antic Regne d'Astúries, declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

El segell pertany a la sèrie dedicada als museus espanyols, en aquest cas el Centre Pompidou de Màlaga, inaugurat el 2015 a l'espai conegut com El Cubo.